Rewilding Fundació Miranda
Treballem per la llibertat dels cavalls i la regeneració dels paisatges naturals
Renaturalització
A la Fundació Miranda promovem la recuperació dels ecosistemes mitjançant la reintroducció d’espècies clau, com els cavalls en llibertat, per afavorir els processos naturals. Creiem en una restauració ambiental basada en el mínim impacte humà, permetent que la natura regeneri el seu equilibri de manera autònoma, preservant la biodiversitat i contribuint a la lluita contra el canvi climàtic.
Impacte ambiental
El pasturatge sostenible és una pràctica que implica permetre que els animals pasturin lliurement en un espai o ecosistema. Aquesta activitat és essencial per al manteniment de la biodiversitat i la salut dels ecosistemes naturals. A continuació, t’explico com el pasturatge natural millora el paisatge i beneficia tant la natura com la societat.
Control de la vegetació i prevenció d’incendis forestals
Els animals, com els cavalls o els rucs, ajuden a controlar l’expansió d’espècies vegetals invasores i a mantenir l’equilibri entre les diferents plantes autòctones. Això fa que el sotabosc es mantingui net i que el paisatge es conservi en bon estat. Aquesta pràctica és especialment important en zones de muntanya o a prop de boscos, on la vegetació excessiva pot augmentar el risc d’incendis forestals. Els animals, en menjar la vegetació més baixa i densament creixent, redueixen la quantitat de combustible disponible per als focs, contribuint a un paisatge més segur.
Regeneració de sòls i millora de la qualitat del sòl
El pastoreig en llibertat també té un efecte positiu sobre la salut del sòl. Els animals ajuden a distribuir els nutrients per tot el terreny a través dels seus excrements, que serveixen com a adob natural. A més, el seu moviment i les seves passes ajuden a airejar el sòl, millorant la seva estructura i permetent que les arrels de les plantes creixin de manera més eficient. Això afavoreix la regeneració dels ecosistemes, la diversitat de plantes i la qualitat general del paisatge natural.
Augment de la biodiversitat
Els animals que pasturen de manera natural tenen un paper fonamental a l’hora de crear paisatges diversos i dinàmics. El seu pas, la seva alimentació i els seus moviments contribueixen a la creació d’espais oberts i semioberts que són ideals per a una gran varietat d’espècies animals i vegetals. Les terres que experimenten pasturatge natural són més riques en biodiversitat, ja que permeten que creixin diferents tipus de plantes que poden ser colonitzades per insectes, ocells i altres animals. Així, s’afavoreixen ecosistemes rics i saludables que poden sustentar una àmplia gamma de vida salvatge.
Els models de pastura de la Fundació Miranda
A la Fundació Miranda entenem que no existeix un únic model de pastura vàlid per a tots els territoris ni per a tots els cavalls. Després de vint anys d’experiència, hem desenvolupat i aplicat diferents models de gestió ecològica amb èquids que s’adapten tant a les característiques dels espais naturals com a les necessitats i capacitats de cada grup de cavalls.
Tots els nostres models comparteixen un mateix objectiu: posar el benestar dels cavalls al centre i convertir-los en aliats de la conservació de la Natura i la biodiversitat, la regeneració dels ecosistemes i la prevenció dels grans incendis forestals.
1. Rewilding o renaturalització
És el model que representa el màxim nivell d’autonomia ecològica i el que millor expressa la nostra visió de futur.
Consisteix a gestionar els cavalls en espais naturals molt extensos —centenars o milers d’hectàrees— on els cavalls recuperen un comportament plenament silvestre. Els grups s’autoregulen, decideixen els seus moviments, seleccionen les zones de pastura segons les estacions i interactuen amb el paisatge de manera completament natural, amb monitoratge però amb una intervenció humana mínima i objectius oberts. Els cavalls proposen i nosaltres observem, descobrim i acompanyem.
En aquest model comptem tant espècies essencialment ferals o considerars com a “salvatges” (amb matisos científics) com els cavalls de Przewalski dins del projecte GISKA a Boumort, i amb races de gran rusticitat, com les pottoka, així com grups de cavalls domèstics recuperats que, després d’anys de vida en llibertat, han establert grups familiars i han desenvolupat una elevada resiliència amb les capacitats necessàries per viure de manera autònoma en territoris d’alta complexitat. Un exemple n’és el grup de 16 cavalls domèstics amb cavalls domèstics recuperats, en el qual es van inteoduir alguns individus acostumats a voure en llibertat a la muntanya, i que com a grup s’ha adaptat de mabera sorprenent i molt hàbil a una finca de mil hectàrees al Cadí Sud.
En aquests espais, els cavalls deixen de ser animals gestionats per convertir-se en autèntics agents ecològics que modelen el paisatge i contribueixen al funcionament natural dels ecosistemes.
2. Gestió superextensiva
Aquest model constitueix un nivell intermedi entre la renaturalització completa i la gestió més humanitzada.
Els cavalls viuen també en grans superfícies, amb una elevada autonomia i una intervenció humana molt reduïda, però es tracta principalment de cavalls domèstics recuperats que encara requereixen un cert seguiment o que habiten territoris amb una estructura de propietat o unes condicions que fan necessària una gestió una mica més activa.
Continuen desenvolupant un comportament molt natural, viuen en grups estables i exerceixen una funció ecològica molt important en la conservació dels espais oberts, la diversificació del mosaic paisatgístic i la prevenció dels incendis.
Aquest model sovint representa una etapa de transició per a cavalls que, amb el temps, poden arribar a integrar-se en projectes de rewilding.
3. Pastura regenerativa i rotacional
És el model més adaptat als territoris de mosaic agroforestal, als espais més petits o fragmentats i a les finques de caràcter minifundista.
La gestió es basa en la rotació planificada dels ramats entre diferents parcel·les, respectant els temps de recuperació de la vegetació i buscant regenerar els sòls, augmentar la biodiversitat i millorar la qualitat dels hàbitats.
Aquest model permet donar una nova oportunitat a cavalls sènior, a animals amb alguna limitació física o a cavalls que, pel seu perfil, no poden viure en grans espais de muntanya però continuen gaudint d’una vida en llibertat, social, útil i digna.
També és una excel·lent etapa d’adaptació per a cavalls recuperats abans que puguin incorporar-se a sistemes més extensius.
Una mirada flexible, sempre al servei dels cavalls i del territori
El rewilding és el model que millor representa la missió de la Fundació Miranda i el nostre horitzó de conservació. Tanmateix, la nostra experiència ens ha demostrat que cada territori i cada grup de cavalls requereixen una resposta diferent.
Per això treballem amb aquests tres models de manera complementària, escollint en cada cas el sistema que ofereix més benestar als animals i més beneficis ecològics al paisatge.
Aquesta capacitat d’integrar renaturalització, gestió superextensiva i pastura regenerativa fa de la Fundació Miranda un referent en la gestió ecològica amb cavalls, capaç d’adaptar les estratègies a cada realitat sense perdre mai de vista l’objectiu essencial: retornar als cavalls el seu paper com a grans herbívors naturals i convertir-los en aliats imprescindibles per recuperar ecosistemes més resilients, biodiversos i vius.
La seu d’hivern és al Garraf, on pasturem més de 1.000 hectàrees del Parc del Garraf i de les propietats de Can Ràfols dels Caus, Josep Camps i Xavier Ribes.
Aquests espais corresponen majoritàriament al municipi d’Olivella. Un ampli territori d’estepa mediterrània i bosc on els cavalls fan una bona neteja i prevenció d’incendis alhora que es nodreixen prop del mar. El Garraf és l’expansió.
Una propietat forestal que ningú vol pasturar perquè no és una pastura fàcil ni palatable per una ramaderia productiva de carn, però si adequada per la salut i el benestar dels nostres cavalls. A més l’espai, al cor de Catalunya, té la força d’una propietat que vol millorar ecosistemes i biodiversitat, fer prevenció d’incendis, i que ens acull amb molta il·lusió!
Acord de Custòdia amb Propietat privada. 1000 hc de les quals 6 del que s’entén com pastura, però els cavalls són pasturants on s’enfilen els isards i han passat molt bé l’hivern, sense necessitat de suplementar l’alimentació.
La seu del Cadí és el territori que hem obert a municipis com Arsèguel a l’Alt Urgell on desenvolupem un projecte de recuperació de pastures i de memòria del món rural, amb el suport dels cavalls com agents de biodiversitat i prevenció d’Incendis.
Projecte singular amb conveni amb Generalitat de Catalunya (Boscos) i amb Ajut per la Conservació de l’Espai Natural Protegit Boumort Collegats (Projecte GISKA) del Departament de Territori i Transició Ecològica.