Els cavalls de Przewalski, una de les línies equines més antigues que encara caminen lliures. Són el últims cavalls veritablement salvatges que sobreviuen avui. Una memòria viva de l’evoculió dels cavalls, que durant mil·lenis han compartit paisatge amb els humans.
Actualment i es consideren en perill d’extinció a escala mundial per la Llista Vermella d’Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN).
Es calcula que en sobreviuen uns 2.000 exemplars, repartits entre centres de cria en captivitat i unes poques localitats on viuen en estat salvatge o en semillibertat. Cavalls amb les seves característiques apareixen pintats pels nostres avantpassats del paleolític en coves com les de Lascaux (França).
El juny del 2017 vam rescatar quatre cavalls de Przewalski del zoo clausurat d’Almuñécar, Granada. La fundació FAADA, mitjançant Laura Riera, que s’està encarregant de reubicar tots els animals del zoològic, va fer la petició a la Fundació Miranda i ha facilitat els tràmits per a la reubicació dels cavalls.
Per acord signat per la Fundació amb la Reserva Nacional de Caça de Boumort (Generalitat de Catalunya), aquests cavalls primitius i que han estat gairebé extingits viuen en llibertat supervisada en 3.000 hectàrees de la Reserva, on tenim un projecte incipient (Catalonia wild horses) de reproducció, reintroducció, observació i divulgació.
Aquest projecte està en fase inicial de disseny i desenvolupament. Actualment es centra en tenir cura del benestar dels cavalls, i en el futur es preveu la reproducció i anar conquerint part de l’extens territori de la Reserva (13.000 hectàrees).
L’espai i llur extensió dóna al projecte una singularitat que el pot fer únic a Europa i coherent amb el propòsit de la Fundació Miranda de fomentar la vida en llibertat dels cavalls i la custòdia del territori amb la introducció d’aquet gran herbívor.
El projecte també preveu efectuar estudis sobre el comportament dels cavalls i el seu efecte sobre la vegetació de la Reserva, per a la qual cosa es comptarà amb la col·laboració de la Facultat de Veterinària de la Universitat de Lleida, i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Així mateix, es contempla la seva valorització turística i educativa, mitjançant visites guiades que actualment s’estan dissenyant, en el marc del projecte de dinamització de la RNC de Boumort, aprovat per la Junta Consultiva de la Reserva.
Les promotores de la iniciativa agraeixen la col·laboració de totes les persones i entitats que han fet possible aquest trasllat: entitats, professionals de veterinària, personal del zoològic d’Almuñécar, transportista i guardes de la reserva, així com de l’Ajuntament d’Almuñécar i la Fundació Catalunya-La Pedrera que va contactar la Fundació Miranda amb la Direcció de Boumort.
El cavall de Przewalski continua sent l’últim cavall realment salvatge
Durant anys, una idea va sacsejar el món de la ciència i de la conservació: i si el cavall de Przewalski, considerat durant més d’un segle l’últim cavall salvatge del planeta, no fos realment salvatge?
L’any 2018, un estudi molt mediàtic va proposar que aquests cavalls eren, en realitat, els descendents asilvestrats dels primers cavalls domesticats fa uns 5.500 anys a Botai, al Kazakhstan. Si aquesta hipòtesi era certa, significava que avui no quedava cap població de cavalls que mai hagués estat domesticada per l’ésser humà.
La notícia va tenir un gran impacte. Va aparèixer en revistes científiques, mitjans de comunicació i documentals, i molts la van donar per bona.
Però la ciència té una gran virtut: les hipòtesis no són veritats definitives. Només sobreviuen si les noves evidències les confirmen.
Una espècie que no encaixa amb un passat domèstic
Des del punt de vista biològic, el cavall de Przewalski sempre ha presentat característiques pròpies d’un animal genuïnament salvatge.
Té un cervell més gran que el dels cavalls domèstics, conserva un crani robust que no mostra els canvis típics de la domesticació, manté una elevada capacitat de defensa i agressivitat quan és necessari, fins i tot en captivitat, i no presenta moltes de les alteracions genètiques que acostumen a acumular els animals domesticats al llarg de milers d’anys de selecció humana.
Per això, la hipòtesi que tingués un origen domèstic sempre va generar dubtes entre molts especialistes.
Els cavalls de Botai estaven realment domesticats?
Poc després de la publicació de l’estudi original, diversos investigadors van començar a revisar les proves arqueològiques del jaciment de Botai.
Durant molts anys s’havia interpretat que els seus habitants criaven i munyien cavalls. Tanmateix, noves anàlisis suggereixen que moltes de les evidències també es poden explicar per una intensa activitat de caça.
Les marques de les dents que s’havien atribuït al fre podrien ser naturals. Els greixos trobats a la ceràmica podrien procedir de carn i no necessàriament de llet. I nombrosos ossos de cavall presenten lesions provocades per armes de caça.
És possible que a Botai hi hagués alguns cavalls ensinistrats. Però també és evident que s’hi caçaven grans quantitats de cavalls salvatges.
Això ja debilitava considerablement la idea que tots els cavalls d’aquell jaciment fossin domèstics.
La resposta definitiva va arribar amb més genomes
La ciència avança, sovint, ampliant la mostra.
L’any 2025 es va publicar un estudi molt més complet que analitzava centenars de genomes de cavalls antics procedents de diferents regions d’Euràsia.
Els resultats van canviar completament la interpretació.
Els cavalls de Przewalski no descendeixen dels cavalls de Botai. Tant els uns com els altres provenen d’una població molt més antiga i extensa de cavalls salvatges que habitava l’Àsia Central i la regió dels Urals abans de la domesticació.
En altres paraules, comparteixen un avantpassat, però no una relació directa d’ascendència.
La diferència és fonamental.
No es tracta d’antics cavalls domèstics que van tornar a la natura.
Es tracta dels últims representants vius d’un antic llinatge de cavalls completament salvatges.
Una gran notícia per a la conservació
Aquest canvi de perspectiva és molt més que una discussió acadèmica.
Vol dir que el cavall de Przewalski continua essent l’única espècie de cavall que ha arribat fins als nostres dies sense haver passat pel procés de domesticació.
Cada individu que avui viu en llibertat representa un patrimoni evolutiu únic, una finestra oberta al passat de les estepes euroasiàtiques i a la història natural del cavall.
Conservar-lo no significa protegir una antiga raça domèstica retornada a la natura.
Significa preservar l’últim testimoni vivent del cavall salvatge original.
Què ens ensenya aquesta història?
Aquest cas també recorda una lliçó important sobre el funcionament de la ciència.
Les grans afirmacions desperten molt interès i sovint fan la volta al món. Però la ciència no avança amb titulars, sinó amb noves dades, més mostres i una revisió constant de les hipòtesis.
La proposta que el cavall de Przewalski fos un animal asilvestrat va ser estimulant i va obrir un debat necessari. Tanmateix, les investigacions més recents apunten en una altra direcció.
Avui, tot indica que el cavall de Przewalski continua essent allò que durant dècades hem cregut que era: l’últim cavall realment salvatge del planeta.
Per a projectes com la Fundació Miranda, dedicats a la conservació dels èquids i dels processos ecològics que aquests fan possibles, aquesta és una notícia extraordinària. Reforça el valor de protegir aquesta espècie no només per la seva bellesa o la seva singularitat, sinó perquè representa un patrimoni biològic irrepetible, fruit de centenars de milers d’anys d’evolució en llibertat.
Que aquests cavalls siguin, segons les evidències científiques més recents, els últims cavalls genuïnament salvatges del planeta dona encara més transcendència a aquest èxit. No només s’ha evitat la desaparició d’una espècie, sinó que s’ha preservat un llinatge únic que connecta directament amb la història evolutiva del cavall abans de la seva domesticació.