Fundació

La Fundació Miranda neix el 2008 amb la voluntat de rescatar i recuperar cavalls que viuen situacions difícils, de maltractament, isolament o abandonament, i oferir-los una vida digna. Facilitem la seva vida en ramat i en llibertat, en grans espais naturals. Els acompanyem en el procés de tornar a ser éssers lliures, sans i segurs, de recuperar el seu equilibri i salut física, emocional i mental, en contacte amb l’entorn natural i amb el grup de cavalls. Reben el nostre suport i mirada atenta, i quan cal, un complement de farratge i atenció veterinària per assegurar la qualitat del procés d’adaptació. Actualment viuen amb nosaltres 70 cavalls i ponis, 6 rucs i 1 mula.

El cavall és gregari i claustrofòbic, necessita espai i grup. És herbívor, no granívor, i ha de poder pasturar almenys 16 hores diàries. És un animal nocturn. És moviment per definició, necessita moure’s per menjar i menjar per moure’s. La natura l’ha dissenyat amb uns cascos perfectes que no precisen ferradures. En condicions de llibertat un cavall pot recórrer 40 km diaris. Considerem maltractament qualsevol maneig que no atengui aquestes necessitats bàsiques i promovem un nou paradigma de benestar animal.

Com a valors principals, destaquem el benestar animal, el respecte per la vida, i la conservació del medi natural.

D’una banda, a la Fundació Miranda, ens dediquem al rescat i/o recuperació de cavalls que han patit abandonament i maltractament. També efectuem una tasca preventiva, acollint cavalls de persones en situació de risc, abans no estiguin en un estat crític, que dificulti o impedeixi la seva adaptació a espais oberts o contextos de natura.

D’altra banda, els cavalls s’han mostrat com eficaços gestors de la conservació del territori, i una vegada reintroduïts en el medi natural, fan una eficient tasca de prevenció d’incendis i millora de la biodiversitat.

Alhora, els cavalls que viuen en plenitud i el context de Natura on habiten, esdevenen un gran recurs positiu i transformador per la salut i el benestar emocional i físic de les persones que ens hi apropem.

Parlem de Benestar Transversal: Cavalls, Persones, Natura.

Fa un parell d’anys vam treballar conjuntament amb el Departament d’Acció Climàtica (Veterinàries i responsables de Ramaderia, juntament amb Rosa Galindo i Anita Jauch de Fundació Miranda) per la creació d’un Manual de Bones Pràctiques per a la tinença d’èquids, que es troba penjat a les respectives pàgines web.

Actualment, disposem d’un Protocol de Benestar que es va completant mitjançant la nostra Comissió de Benestar, en contacte permanent i treball continu, i en trobades mensuals (Equip Miranda i responsables de cada territori, més veterinaris habituals). També accessible a la web de la Fundació Miranda.

També hem creat recentment el Protocol de Benestar de Cavalls Przewalski (Protocol Giska), que es troba en fase de procés participat i que se sotmet a Reunió d’urgència en casos específics que requereixen valoració d’experts (dissenyat per Rosa Galindo i Laura Riera FAADA, i contrastat amb Equip Miranda, Equip Reserva de Boumort, experts de l’entitat francesa TAKH, Rewilding Spain, i Veterinaris i experts UDL i UAB).

Amb relació al territori, la visió o l’ideal de la nostra Entitat, és poder arribar a disposar d’un gran espai natural on acollir els 80 èquids (nombre aproximat que es manté) dels quals som responsables.

Fins ara no hem pogut assolir aquest objectiu i la complexitat d’aquesta situació ens ha provocat dinàmiques d’estrès i de costos, i a haver de sobreviure amb els ramats permanentment disseminats en diferents territoris de Catalunya amb la complicació que això suposa. D’aquesta dificultat, n’hem fet una fortalesa, però això no ens fa renunciar al somni!

Aquesta circumstància amb la qual ens hem trobat per la dificultat d’accés a la terra i manca d’ajuts (polítiques ramaderes de primer sector), com a ramaderes de tercer sector, ens ha donat també molta experiència i molt múscul (des de març de 2008).

En termes de benestar, per nosaltres és essencial respectar els vincles entre els éssers, i disposar d’un gran espai, permetria que fossin els mateixos cavalls, els responsables d’autoregular la seva vida social i de triar grups familiars i companys de vida. Actualment, posem molta atenció en què això sigui així, però sovint ens trobem amb dilemes i havent de decidir per ells on ubicar determinats individus en funció de l’etapa de vida, dels espais disponibles i de les seves característiques.

La dispersió territorial ens multiplica costos i ens fa entrar en emergències perquè hi ha molts factors que no depenen de nosaltres sí que s’activen sense que nosaltres puguem controlar-ne l’impacta (rotacions productives, abocament de purins als camps, incendis, incidents de caça, canvis de propietat, convivència amb ramaders veïns, disputes entre propietats, emergència climàtica i efectes com l’assecada de fonts i punts d’abeurada, molts moviments de cavalls per canvis que es produeixen en el seu recorregut vital i en factors de l’entorn que ja hem esmentat).

Això multiplica la gestió, la supervisió, desplaçaments veterinaris, els tancats, el manteniment, la conciliació amb altres agents del territori, documentació, les guies, i tots els permisos ramaders, inspeccions… A més ens fa tan singulars, que no encaixem fàcilment en normatives i classificacions administratives.

El que desitgem i busquem és un gran espai únic, amb aigua i pastura, com els de la ramaderia productiva (sovint acabem, pasturant indrets de difícil accés, pastura pobra o poc productiva que ningú vol i que no interessa a la ramaderia de primer sector, amb el que no podem competir en licitacions) que ens permeti aterrar i arrelar el Projecte, de manera que ningú ens pugui fer fora, ni intervenir-hi de manera no alineada amb els nostres principis (sovint ens veiem en la situació d’haver d’encaixar en rotacions productives que no van en la línia del nostre propòsit).

Des de l’estabilitat d’aquest espai, sí que veuríem en línia amb la nostra missió, poder desplaçar temporalment petits ramats a altres zones on ens plantegéssim col·laboracions en projectes pilot de gestió i conservació d’hàbitats, d’ecosistemes, prevenció d’incendis i creació de paisatges resilients.

Per tant, la nostra entitat, transcendeix la figura i l’estructura física del que seria un santuari o una protectora perquè té un abast més transversal, i alhora requeriria un espai-santuari únic, de dimensions adequades, per evitar la dispersió territorial involuntària ala que ens veiem abocades, i que podríem efectuar des de la força que dona l’estabilitat, en comptes de fer-ho per necessitat i amb dificultat com fins ara.

El propòsit és estabilitzar i assegurar la vida en llibertat dels cavalls i rucs que hem acollit i preparar-nos per rebre’n d’altres, dissenyant i realitzant projectes singulars i de conservació del territori sense urgència i amb recursos, mitjançant aliances i acords de custòdia com ja fem actualment.

Exposat tot això, descrivim LA NOSTRA REALITAT TERRITORIAL:

Actualment, els cavalls pasturen: Garraf, Alt Urgell, Baix Pallars (Boumort), Baix I Alt Berguedà (Catalunya Central), a banda dels trajectes de Transhumància efectuats per tot el territori.

GARRAF – Conveni amb DIBA I Parc del Garraf. Propietats privades.

BAIX BERGUEDÀ – (Viver i Serrateix). Acord de Custòdia amb la propietat.

ALT BERGUEDÀ – Acord de Custòdia amb Propietat privada. 1000 hc de les quals 6 del que s’entén com pastura, però els cavalls són pasturants on s’enfilen els isards i han passat molt bé l’hivern, sense necessitat de suplementar l’alimentació.

ALT URGELL – Acords de Custòdia amb propietats privades a Arsèguel i Ansovell (Unes 50 hectàrees).

Al municipi del Querforadat acabem de rebre un llegat de 50 ha, la majoria disseminades. Som propietàries.

BOUMORT – Projecte singular amb conveni amb Generalitat de Catalunya (Boscos) I amb Ajut per la Conservació de l’Espai Natural Protegit Boumort Collegats (Projecte GISKA) del Departament de Territori i Transició Ecològica.