Cavall castany amb una crinera clara i una característica taca blanca en forma de raig al front.
Un cavall de color marró vermellós amb una marca blanca al front i una crinera llarga i clara, situat en un entorn boscós de la Fundació Miranda.
Un cavall de color alatzà amb una taca blanca allargada al front i crinera clara, dret entre matolls i pins en un entorn natural de la Fundació Miranda.

El Kamut és el fruit de l’atzar, un d’aquells errors inesperats que, amb el temps, es revelen com un regal profundament significatiu. És el descendent del Saüc i la Panjab, dues històries marcades però extraordinàries.

El Saüc era un semental de la Cerdanya que havia viscut sempre en llibertat, convivint amb egües als Pirineus. Quan ja era gran i el seu destí semblava conduir-lo inevitablement a l’escorxador, vam decidir acollir-lo i oferir-li una nova oportunitat. Era un cavall d’una noblesa exquisida: sabia vincular-se amb sensibilitat, era pacífic i equilibrat. Amb els mascles castrats, establia límits clars, però ho feia amb una honestedat directa, sense agressivitat, només amb la fermesa justa.

La Panjab, per la seva banda, provenia de l’associació ADE. Arrossegava un passat de maltractament sever: havia estat domada amb serretón, un instrument punxant que causa dolor intens i que deixa empremtes profundes, tant físiques com emocionals. La seva relació amb les persones estava marcada per la por i la desconfiança.

Tant la Panjab com el Saüc compartien, cadascun a la seva manera, una història de patiment: ell, testimoni any rere any de la pèrdua dels seus poltres; ella, víctima d’una doma violenta i finalment rescatada d’una situació de maltractament.

D’aquesta trobada en va néixer el Kamut. Vam fer vasectomia al Saüc, la primera que es va fer a un cavall a Catalunya, però en aquell breu període posterior a aquesta pràctica (la menys invasiva per al control de la fertilitat) en què encara hi pot haver fertilitat, es va gestar aquesta nova vida, una vida inesperada, però plena de sentit.

Els seus pares ja no hi són, però el Kamut n’és el llegat viu. Ens emociona pensar que, d’alguna manera, la Panjab ha pogut continuar existint a través d’ell, després d’haver viscut anys de llibertat que li van ser finalment concedits.

El Kamut simbolitza això: la llibertat retrobada de la Panjab, i també la de tantes altres “Panjabs” que hi ha arreu del món. És memòria, és reparació i, sobretot, és esperança.

Va néixer amb la grandesa interior del seu pare però amb la mida corporal de la mare, que era menudeta. Un cavallet proporcionat i preciós que no esperàvem i que ara és un dels referents de la Fundació!

IMPORTANT: Abans d’omplir el formulari per apadrinar, si us plau descarrega i omple l’ordre de domiciliació SEPA.