

Elvis Spririt es diu així perquè ens va agradar el seu esperit, molta superació i llibertat, tot i que, el vam treure de mans d’un tractant i que ell ja venia d’una història llarga, va arribar a la Fundació amb 10 anys, li hem de sumar els 15 anys que porta amb nosaltres, però alhora era un cavall molt traumatitzat, ja que havia jugat a Horseball. I el Horseball com sabem és un esport a on les persones van muntades a cavall i aquests cavalls porten ferros a la boca, i contínuament s’estan penjant de les regnes amb el dolor que això infringeix a la boca del cavall, amb el pes, el ferro, per poder recollir de terra una pilota, que de tant en tant el que fa és arribar pels aires i si no es fa amb bona punteria i el genet no la recull, doncs li va a la cara del cavall, com el cavall té una zona cega a la part frontal, quan li arriba la pilota per aquella zona, sobtadament el que nota és que rep un impacte, que no entén d’on ha vingut el cop. I aquest joc implica això, les persones es diverteixen i els cavalls NO, ja que contínuament els hi estan arribant cops a la cara i a diferents llocs, perquè els genets es pengen per recollir la pilota, i això provoca un dolor molt gran a la boca amb els ferros.
I l’Elvis ha costat molt que confiés, ha costat molt que permeti que l’acaronin i que li toquessin la cara, ja que quan se li acostava algun objecte encara que sigui una mà amiga al rostre, el seu primer instint era d’apartar la cara i de fer-se un ensurt. Gràcies als infants i joves que van estar fent campaments al Pla de l’Orri, l’Elvis Spirit, va tornar a confiar. I el sobrenom d’Spirit és perquè tota aquesta joventut i infants que venia al Pla de l’Orri quan el veien deien “és l’Spirit, és l’Spirit” i finalment vam entendre que era l’Spirit, ja que vam veure la pel·lícula i ens vam adonar de la similitud de l’Elvis Spirit amb l’Spirit i en realitat el que hem descobert, és que l’Elvis Spirit és l’esperit que es va posar un pseudònim d’Elvis i que està clandestinament a la Fundació perquè està molt cansant de la Fama de signar autògrafs i viu amb nosaltres mig camuflat, amb els seus inseparables amics, Nanak i Katar amb qui ha compartit molts anys de vida.
Gràcies Alejandra P. per estar al costat de l’Elvis!
